Zamiaa, amfitriona voluntària: “Como a siriana, sentia que havia de fer tot el possible per ajudar”

Zamiaa és amfitriona de home sharing des de fa un parell d’anys. Ha acollit al seu pis del barri de Sants de Barcelona a viatgers d’arreu del món que volen conèixer la Ciutat; a més, des de fa 3 mesos, acull també Rami, un refugiat sirià de 18 anys.

Jo sóc siriana i vaig arribar a Barcelona fa 20 anys. Sé el que costa integrar-se, aprendre l’idioma, trobar una feina… Quan va esclatar la guerra civil al meu país, sentia que havia d’ajudar, que havia de fer alguna cosa, per petita que fos”, explica Zamiaa. “Per als refugiats com a Rami és infinitament més complicat perquè han viscut la Guerra, els camps de refugiats… fins a arribar fins aquí. I aquí han de començar la seva vida des de zero”.

Rami va aconseguir sortir de Síria fa 2 anys i han passat per camps de refugiats a Turquia, Macedònia i Grècia. No l’importa parlar de totes les dificultats que ha travessat. Necessita contar la seva experiència.

Els meus plans quan encara vivia a Síria era ser metge. Ara estic aprenent espanyol i vull començar un curs d’infermeria al setembre”, diu. No ha renunciat al seu somni de ser metge algun dia.

La filla de Zamiaa, Dina, també estava vivint a Síria quan va esclatar la guerra. Va aconseguir portar-la a Espanya fa 5 anys i ara està estudiant l’últim any de Batxillerat.

Zamiaa intenta fer més fàcil integració de Rami amb les coses quotidianes com el sistema de metro o l’educació. A casa seva, la cultura siriana segueix molt present a través de l’idioma i, sobretot, la gastronomia. Zamiaa és cuinera i mai ha deixat de preparar els plats del seu país, “encara que també m’agraden i he incorporat plats catalans”, apunta somrient.

Va treballar durant anys a la cuina d’un hotel fins que es va quedar a l’atur. Llavors una amiga li va descobrir la possibilitat de compartir la seva llar per poder tenir uns ingressos extres. Així va tirar endavant. Ara treballa en un hostal i s’ocupa dels seus propis hostes, a part de Rami i Dina. El seu temps lliure el continua ocupant la seva passió: la cuina.

Quan vaig arribar a Espanya, el que era el meu marit em va dir que no em preocupés per aprendre l’idioma ni per treballar fora de casa. Però jo tenia molt clar que volia ser independent i integrar-me al meu nou país: vaig estudiar espanyol i català i vaig buscar una feina. Això és el que els hi vull transmetre”.